Tothom està d’acord que la pervivència i la salut de la llengua catalana passen per parlar-la al carrer i sentir-la en tota mena de situacions quotidianes: al cine, a la tele, a les xarxes socials… Però per què tan sovint ens incomoda o questionem el català col·loquial? A alguns, aquest català -el que podem sentir en pel·lícules o sèries- els sembla carrincló i massa rígid; per a altres, la llengua dels mitjans de comunicació és espúria, contaminada.
En aquest assaig, guanyador del Premi d’assaig Irla, diu Helena Borrell: «Procurarem desmentir fal·làcies i esfondrar mites, perquè heus aquí el nostre convenciment: ens trobem davant d’un fals dilema. No cal triar entre dos models de llengua diametralment oposats, sinó esforçar-nos a dissipar malentesos i promoure certs models -i hàbits- per donar un impuls decidit al català del carrer que ens agradaria sentir: poderós, sonor, original i sense complexos.»