1964, Nova York. Després de la mort de la Sylvia Nolan, escriptora de fama internacional, la seva filla, la Idalia, una noia jove i rica de vint-i-cinc anys, fotògrafa i òrfena, rep de l’advocat de la família una capsa que amaga uns documents desconeguts de la seva mare. Dins hi troba unes cartes d’amor apassionades dirigides a la Sylvia i una fotografia datada al 1931 a Barcelona, on surt la seva mare de jove en companyia de dues noies més, la Lola, l’autora de les cartes, i la Cecília Ibars, segons diu la dedicatòria de darrere la foto. Decidida a descobrir el passat de la seva mare i la història de la seva amant, la Idalia viatja a París a la recerca de la Cecília Ibars, de qui té la direcció que l’advocat de la família li ha donat.
Secrets familiars, amor i reconciliació. Una novel·la inoblidable. Un gran homenatge a les dones que, durant la República, van apostar per un feminisme alliberador.
«S’havia enamorat de la capsa de les fulles daurades des del primer dia que l’havia vista a la sala d’estar de la seva mare. No sabia d’on venia. Ni si havia estat sempre allà, amb els mobles, les camèlies i els llums d’aranya, o si havia aparegut per art de màgia. Segurament devia ser això últim. Aquella capsa feia olor de màgia».