Després de la màquina de vapor i el motor de combustió interna, les tecnologies «verdes» han posat a la humanitat en vies d’una tercera revolució industrial i energètica. Com les dos anteriors, es basa en un recurs primordial, una matèria primera tan vital que els especialistes, els tecnoprofetes, els caps d’Estat i els estrategs militars la diuen «el petroli del segle XXI». Però que els consumidors, a diferència del que ocorria amb el carbó i el petroli, no coneixen. En absolut.
Vanadi, germani, platinoides, antimoni, beril·li, reni, tàntal… Són alguns dels noms que s’amaguen després de la matèria primera en qüestió, els metalls rars, que Guillaume Pitron porta sis anys investigant, i que se suposa que ens portarà a una nova era energètica, aquesta vegada molt més ecològica, sostenible i millor per a tots.
No obstant això, sabem quin preu pagarem per aquesta aposta? Qui són els vencedors i qui els vençuts en els escacs del capitalisme verd? Amb quin cost per a les nostres economies, per a l’ésser humà i per al medi ambient aconseguirem garantir el subministrament? En voler emancipar-nos de les energies fòssils, potser no ens estarem sumint en una dependència encara més forta i potser pitjor?