Catalunya, segle XXI. L’antic pròsper país mediterrani, ara anomenat oficialment “Nordestepeninsular” està ocupat. Tot? Doncs sí, tot. Ni un llogaret del nord l’habita ja cap tribu disposada a rebutjar una i altra vegada l’invasor.
El territori sencer s’ha convertit en un immens camp de concentració on, fins i tot, aixecar castells està prohibit. Tot va començar amb una conjuntura europea favorable. El revers tenebrós de la caverna espanyola la va aprofitar i es va fer amb el control. Però no ho va tenir fàcil! Per aconseguir-ho van haver de crear les FEMS (Fuerzas Especiales y Milicias de Seguridad) i escampar així la seva catipén per tot arreu.
Per a rematar la feina, activaren el Servei Col·laboracionista Català (SCC), unes hosts disposades a cobrar-se un promès botí, l’adquisició total del territori, anomenat tècnicament, “Plan de Integración Territorial”, o pels més fidels: la “Solución Final II”. Però per més que les FEMS diguessin que “habían alcanzado sus últimas posiciones”… la lluita no havia acabat, ni de bon tros.